dir-se

Catalan

Etymology

From Latin dīcere.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /ˈdiɾ.sə/

(Central) IPA^(key): /ˈdir.sə/

(Valencian) IPA^(key): /ˈdiɾ.se/
Rhymes: -iɾse

Verb

dir-se (first-person singular present dic, past participle dit)

to be called

Conjugation

Conjugation of dir-se

person		singular			plural
infinitive			dir-se
present participle			dient-se
past participle				masculine		feminine
		singular		dit		dita
		plural		dits		dites
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em dic	et dius	es diu	ens diem	us dieu	es diuen
	imperfect	em deia	et deies	es deia	ens dèiem	us dèieu	es deien
	future	em diré	et diràs	es dirà	ens direm	us direu	es diran
	preterite	em diguí	et digueres	es digué	ens diguérem	us diguéreu	es digueren
	conditional	em diria	et diries	es diria	ens diríem	us diríeu	es dirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em digui	et diguis	es digui	ens diguem	us digueu	es diguin
	imperfect	em digués	et diguessis	es digués	ens diguéssim	us diguéssiu	es diguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	digues-te	digui 's	diguem-nos	digueu-vos	diguin-se

Derived terms

com et dius

Further reading

“dir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“dir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“dir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“dir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.