seriare

Italian

Etymology

First attested in 1933.

Verb

seriàre (first-person singular present sèrio, first-person singular past historic seriài, past participle seriàto, auxiliary avére) (transitive)

  1. (uncommon) to arrange in sequence
    Synonym: serializzare
  2. (statistics) to order in a series

Conjugation
    Conjugation of seriàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
infinitive seriàre
auxiliary verb avére gerund seriàndo
present participle seriànte past participle seriàto
person singular plural
first second third first second third
indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present sèrio sèri sèria seriàmo seriàte sèriano
imperfect seriàvo seriàvi seriàva seriavàmo seriavàte seriàvano
past historic seriài seriàsti seriò seriàmmo seriàste seriàrono
future serierò serierài serierà serierémo serieréte serierànno
conditional io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present serierèi serierésti serierèbbe, serierébbe serierémmo serieréste serierèbbero, serierébbero
subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
present sèri sèri sèri seriàmo seriàte sèrino
imperfect seriàssi seriàssi seriàsse seriàssimo seriàste seriàssero
imperative — tu Lei noi voi Loro
sèria sèri seriàmo seriàte sèrino
negative imperative non seriàre non sèri non seriàmo non seriàte non sèrino
  • seriazione

Anagrams

Spanish

Verb

seriare

  1. first/third-person singular future subjunctive of seriar
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.