vantar-se

Catalan

Verb

vantar-se (first-person singular present vanto, past participle vantat)

(reflexive) to brag, to boast
Synonym: vanar-se

Conjugation

Conjugation of vantar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			vantar
present participle			vantant
past participle				masculine		feminine
		singular		vantat		vantada
		plural		vantats		vantades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	vanto	vantes	vanta	vantem	vanteu	vanten
	imperfect	vantava	vantaves	vantava	vantàvem	vantàveu	vantaven
	future	vantaré	vantaràs	vantarà	vantarem	vantareu	vantaran
	preterite	vantí	vantares	vantà	vantàrem	vantàreu	vantaren
	conditional	vantaria	vantaries	vantaria	vantaríem	vantaríeu	vantarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	vanti	vantis	vanti	vantem	vanteu	vantin
	imperfect	vantés	vantessis	vantés	vantéssim	vantéssiu	vantessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	vanta	vanti	vantem	vanteu	vantin

Further reading

“vantar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“vantar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“vantar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“vantar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.