balbotejar

From balb in its earlier sense of "stammering".

• (Balearic) IPA^(key): /bəl.bo.təˈʒa/
• (Central) IPA^(key): /bəl.bu.təˈʒa/
• (Valencian) IPA^(key): /bal.bo.teˈd͡ʒaɾ/

balbotejar

1. (intransitive) to babble, to stutter

   Els nadons comencen a balbotejar a partir dels sis o set mesos.

   Infants start babbling at six or seven months.

   Balbotejava com un adolescent.

   He babbled like an adolescent.

2. (transitive) to babble (out), to bleat (out), to stammer (out)

• balbucejar
• balbucitar

• balboteig

• balbuç

• “balbotejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.