vanar-se
Catalan
Conjugation
Conjugation of vanar (first conjugation)
infinitive | vanar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | vanant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | vanat | vanada | |||||
plural | vanats | vanades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | vano | vanes | vana | vanem | vaneu | vanen | |
imperfect | vanava | vanaves | vanava | vanàvem | vanàveu | vanaven | |
future | vanaré | vanaràs | vanarà | vanarem | vanareu | vanaran | |
preterite | vaní | vanares | vanà | vanàrem | vanàreu | vanaren | |
conditional | vanaria | vanaries | vanaria | vanaríem | vanaríeu | vanarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | vani | vanis | vani | vanem | vaneu | vanin | |
imperfect | vanés | vanessis | vanés | vanéssim | vanéssiu | vanessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | vana | vani | vanem | vaneu | vanin |
Further reading
- “vanar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “vanar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “vanar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “vanar-se” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.