al·lucinar
Catalan
Verb
al·lucinar (first-person singular present al·lucino, past participle al·lucinat)
- to hallucinate
Conjugation
Conjugation of al·lucinar (first conjugation)
| infinitive | al·lucinar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | al·lucinant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | al·lucinat | al·lucinada | |||||
| plural | al·lucinats | al·lucinades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | al·lucino | al·lucines | al·lucina | al·lucinem | al·lucineu | al·lucinen | |
| imperfect | al·lucinava | al·lucinaves | al·lucinava | al·lucinàvem | al·lucinàveu | al·lucinaven | |
| future | al·lucinaré | al·lucinaràs | al·lucinarà | al·lucinarem | al·lucinareu | al·lucinaran | |
| preterite | al·luciní | al·lucinares | al·lucinà | al·lucinàrem | al·lucinàreu | al·lucinaren | |
| conditional | al·lucinaria | al·lucinaries | al·lucinaria | al·lucinaríem | al·lucinaríeu | al·lucinarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | al·lucini | al·lucinis | al·lucini | al·lucinem | al·lucineu | al·lucinin | |
| imperfect | al·lucinés | al·lucinessis | al·lucinés | al·lucinéssim | al·lucinéssiu | al·lucinessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | al·lucina | al·lucini | al·lucinem | al·lucineu | al·lucinin | ||
Further reading
- “al·lucinar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
- “al·lucinar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “al·lucinar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.