amoïnar

Catalan

Etymology

Borrowed from Spanish amohinar.[1]

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /ə.mo.iˈna/

(Central) IPA^(key): /ə.mu.iˈna/

(Valencian) IPA^(key): /a.mo.iˈnaɾ/

Verb

amoïnar (first-person singular present amoïno, past participle amoïnat)

(transitive, reflexive) to worry
Synonyms: preocupar, capficar, inquietar

Conjugation

Conjugation of amoïnar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			amoïnar
present participle			amoïnant
past participle				masculine		feminine
		singular		amoïnat		amoïnada
		plural		amoïnats		amoïnades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	amoïno	amoïnes	amoïna	amoïnem	amoïneu	amoïnen
	imperfect	amoïnava	amoïnaves	amoïnava	amoïnàvem	amoïnàveu	amoïnaven
	future	amoïnaré	amoïnaràs	amoïnarà	amoïnarem	amoïnareu	amoïnaran
	preterite	amoïní	amoïnares	amoïnà	amoïnàrem	amoïnàreu	amoïnaren
	conditional	amoïnaria	amoïnaries	amoïnaria	amoïnaríem	amoïnaríeu	amoïnarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	amoïni	amoïnis	amoïni	amoïnem	amoïneu	amoïnin
	imperfect	amoïnés	amoïnessis	amoïnés	amoïnéssim	amoïnéssiu	amoïnessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	amoïna	amoïni	amoïnem	amoïneu	amoïnin

Related terms

moïna

References

“amoïnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

Further reading

“amoïnar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“amoïnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“amoïnar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“amoïnar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.