aprehendre

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin apprehendō. Doublet of aprendre, which was inherited.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /ə.pɾəˈən.dɾə/

(Central) IPA^(key): /ə.pɾəˈɛn.dɾə/

(Valencian) IPA^(key): /a.pɾeˈen.dɾe/

Verb

aprehendre (first-person singular present aprehenc, past participle aprehès)

to grasp, to understand
Synonyms: copsar, entendre

Conjugation

Conjugation of aprehendre (second conjugation with velar infix, irregular past participle)

person		singular			plural
infinitive			aprehendre
present participle			aprehenent
past participle				masculine		feminine
		singular		aprehès		aprehesa
		plural		aprehesos		apreheses
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aprehenc	aprehens	aprehèn	aprehenem	apreheneu	aprehenen
	imperfect	aprehenia	aprehenies	aprehenia	apreheníem	apreheníeu	aprehenien
	future	aprehendré	aprehendràs	aprehendrà	aprehendrem	aprehendreu	aprehendran
	preterite	aprehenguí	aprehengueres	aprehengué	aprehenguérem	aprehenguéreu	aprehengueren
	conditional	aprehendria	aprehendries	aprehendria	aprehendríem	aprehendríeu	aprehendrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	aprehengui	aprehenguis	aprehengui	aprehenguem	aprehengueu	aprehenguin
	imperfect	aprehengués	aprehenguessis	aprehengués	aprehenguéssim	aprehenguéssiu	aprehenguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	aprehèn	aprehengui	aprehenguem	apreheneu	aprehenguin

Related terms

aprehensible
aprehensió

Further reading

“aprehendre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.