arrelar
Catalan
Pronunciation
Verb
arrelar (first-person singular present arrelo, past participle arrelat)
- (intransitive, reflexive) to take root, to settle down
Conjugation
Conjugation of arrelar (first conjugation)
| infinitive | arrelar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | arrelant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | arrelat | arrelada | |||||
| plural | arrelats | arrelades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | arrelo | arreles | arrela | arrelem | arreleu | arrelen | |
| imperfect | arrelava | arrelaves | arrelava | arrelàvem | arrelàveu | arrelaven | |
| future | arrelaré | arrelaràs | arrelarà | arrelarem | arrelareu | arrelaran | |
| preterite | arrelí | arrelares | arrelà | arrelàrem | arrelàreu | arrelaren | |
| conditional | arrelaria | arrelaries | arrelaria | arrelaríem | arrelaríeu | arrelarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | arreli | arrelis | arreli | arrelem | arreleu | arrelin | |
| imperfect | arrelés | arrelessis | arrelés | arreléssim | arreléssiu | arrelessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | arrela | arreli | arrelem | arreleu | arrelin | ||
Derived terms
Further reading
- “arrelar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “arrelar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “arrelar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “arrelar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.