conjuntar

Catalan

Etymology

From conjunt +‎ -ar.

Pronunciation

Verb

conjuntar (first-person singular present conjunto, past participle conjuntat)

  1. (transitive) to join

Conjugation
Conjugation of conjuntar (first conjugation)
infinitive conjuntar
present participle conjuntant
past participle masculine feminine
singular conjuntat conjuntada
plural conjuntats conjuntades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present conjunto conjuntes conjunta conjuntem conjunteu conjunten
imperfect conjuntava conjuntaves conjuntava conjuntàvem conjuntàveu conjuntaven
future conjuntaré conjuntaràs conjuntarà conjuntarem conjuntareu conjuntaran
preterite conjuntí conjuntares conjuntà conjuntàrem conjuntàreu conjuntaren
conditional conjuntaria conjuntaries conjuntaria conjuntaríem conjuntaríeu conjuntarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present conjunti conjuntis conjunti conjuntem conjunteu conjuntin
imperfect conjuntés conjuntessis conjuntés conjuntéssim conjuntéssiu conjuntessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— conjunta conjunti conjuntem conjunteu conjuntin

Derived terms

Further reading

Spanish

Pronunciation
  • IPA(key): /konxunˈtaɾ/ [kõŋ.xũn̪ˈt̪aɾ]
  • Rhymes: -aɾ
  • Syllabification: con‧jun‧tar

Verb

conjuntar (first-person singular present conjunto, first-person singular preterite conjunté, past participle conjuntado)

  1. (transitive) to join, bring together

Conjugation
    Conjugation of conjuntar (See Appendix:Spanish verbs)
infinitive conjuntar
gerund conjuntando
past participle masculine feminine
singular conjuntado conjuntada
plural conjuntados conjuntadas
singular plural
1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
indicative yo tú
vos		 él/ella/ello
usted		 nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ellos/ellas
ustedes
present conjunto conjuntastú
conjuntásvos		 conjunta conjuntamos conjuntáis conjuntan
imperfect conjuntaba conjuntabas conjuntaba conjuntábamos conjuntabais conjuntaban
preterite conjunté conjuntaste conjuntó conjuntamos conjuntasteis conjuntaron
future conjuntaré conjuntarás conjuntará conjuntaremos conjuntaréis conjuntarán
conditional conjuntaría conjuntarías conjuntaría conjuntaríamos conjuntaríais conjuntarían
subjunctive yo tú
vos		 él/ella/ello
usted		 nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ellos/ellas
ustedes
present conjunte conjuntestú
conjuntésvos2		 conjunte conjuntemos conjuntéis conjunten
imperfect
(ra)		 conjuntara conjuntaras conjuntara conjuntáramos conjuntarais conjuntaran
imperfect
(se)		 conjuntase conjuntases conjuntase conjuntásemos conjuntaseis conjuntasen
future1 conjuntare conjuntares conjuntare conjuntáremos conjuntareis conjuntaren
imperative — tú
vos		 usted nosotros
nosotras		 vosotros
vosotras		 ustedes
affirmative conjuntatú
conjuntávos		 conjunte conjuntemos conjuntad conjunten
negative no conjuntes no conjunte no conjuntemos no conjuntéis no conjunten

1Mostly obsolete, now mainly used in legal language.
2Argentine and Uruguayan voseo prefers the tú form for the present subjunctive.

    Selected combined forms of conjuntar

These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.

singular plural
1st person 2nd person 3rd person 1st person 2nd person 3rd person
with infinitive conjuntar
dative conjuntarme conjuntarte conjuntarle, conjuntarse conjuntarnos conjuntaros conjuntarles, conjuntarse
accusative conjuntarme conjuntarte conjuntarlo, conjuntarla, conjuntarse conjuntarnos conjuntaros conjuntarlos, conjuntarlas, conjuntarse
with gerund conjuntando
dative conjuntándome conjuntándote conjuntándole, conjuntándose conjuntándonos conjuntándoos conjuntándoles, conjuntándose
accusative conjuntándome conjuntándote conjuntándolo, conjuntándola, conjuntándose conjuntándonos conjuntándoos conjuntándolos, conjuntándolas, conjuntándose
with informal second-person singular tú imperative conjunta
dative conjúntame conjúntate conjúntale conjúntanos not used conjúntales
accusative conjúntame conjúntate conjúntalo, conjúntala conjúntanos not used conjúntalos, conjúntalas
with informal second-person singular vos imperative conjuntá
dative conjuntame conjuntate conjuntale conjuntanos not used conjuntales
accusative conjuntame conjuntate conjuntalo, conjuntala conjuntanos not used conjuntalos, conjuntalas
with formal second-person singular imperative conjunte
dative conjúnteme not used conjúntele, conjúntese conjúntenos not used conjúnteles
accusative conjúnteme not used conjúntelo, conjúntela, conjúntese conjúntenos not used conjúntelos, conjúntelas
with first-person plural imperative conjuntemos
dative not used conjuntémoste conjuntémosle conjuntémonos conjuntémoos conjuntémosles
accusative not used conjuntémoste conjuntémoslo, conjuntémosla conjuntémonos conjuntémoos conjuntémoslos, conjuntémoslas
with informal second-person plural imperative conjuntad
dative conjuntadme not used conjuntadle conjuntadnos conjuntaos conjuntadles
accusative conjuntadme not used conjuntadlo, conjuntadla conjuntadnos conjuntaos conjuntadlos, conjuntadlas
with formal second-person plural imperative conjunten
dative conjúntenme not used conjúntenle conjúntennos not used conjúntenles, conjúntense
accusative conjúntenme not used conjúntenlo, conjúntenla conjúntennos not used conjúntenlos, conjúntenlas, conjúntense

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.