creure

From Latin crēdere, present active infinitive of crēdō, from Proto-Italic *krezdō, from Proto-Indo-European *ḱred dʰeh₁- (“to place one's heart, i.e. to trust, believe”), compound phrase of oblique case form of *ḱḗr (“heart”) and *dʰeh₁- (“to put, place, set”). Compare Occitan creire or créser, French croire, Spanish creer.

• (Balearic) IPA^(key): /ˈkɾəw.ɾə/
• (Central) IPA^(key): /ˈkɾɛw.ɾə/
• (Valencian) IPA^(key): /ˈkɾew.ɾe/

• Audio

  (file)

creure (first-person singular present crec, past participle cregut)

1. to believe
   • 2020 December 7, Noelia Ramírez, “‘Gambito de dama’, tenim un problema (o per què les lletges de la literatura són maques a la pantalla)”, in El País‎:

     Bàsicament, creu que la protagonista és massa atractiva per creure-se-la.

     (please add an English translation of this quote)

• “creure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “creure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “creure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “creure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.