debanar
Catalan
Etymology
From Vulgar Latin *depānāre, from pānus (“thread wound upon the bobbin”).
Verb
debanar (first-person singular present debano, past participle debanat)
Conjugation
Conjugation of debanar (first conjugation)
| infinitive | debanar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | debanant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | debanat | debanada | |||||
| plural | debanats | debanades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | debano | debanes | debana | debanem | debaneu | debanen | |
| imperfect | debanava | debanaves | debanava | debanàvem | debanàveu | debanaven | |
| future | debanaré | debanaràs | debanarà | debanarem | debanareu | debanaran | |
| preterite | debaní | debanares | debanà | debanàrem | debanàreu | debanaren | |
| conditional | debanaria | debanaries | debanaria | debanaríem | debanaríeu | debanarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | debani | debanis | debani | debanem | debaneu | debanin | |
| imperfect | debanés | debanessis | debanés | debanéssim | debanéssiu | debanessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | debana | debani | debanem | debaneu | debanin | ||
Derived terms
- debanador
- debanall
- debanament
- debanatge
- debanell
Further reading
- “debanar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.