empènyer

Catalan

Etymology

From Old Occitan (compare Occitan empénher), from Latin impingere, present active infinitive of impingō.

Pronunciation
  • (Balearic) IPA(key): /əmˈpə.ɲə/
  • (Central) IPA(key): /əmˈpɛ.ɲə/
  • (Valencian) IPA(key): /emˈpe.ɲeɾ/

Verb

empènyer (first-person singular present empenyo, past participle empès)

  1. to push

Conjugation
Conjugation of empènyer (second conjugation, irregular past participle)
infinitive empènyer
present participle empenyent
past participle masculine feminine
singular empès empesa
plural empesos empeses
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present empenyo empenys empeny empenyem empenyeu empenyen
imperfect empenyia empenyies empenyia empenyíem empenyíeu empenyien
future empenyeré empenyeràs empenyerà empenyerem empenyereu empenyeran
preterite empenyí empenyeres empenyé empenyérem empenyéreu empenyeren
conditional empenyeria empenyeries empenyeria empenyeríem empenyeríeu empenyerien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present empenyi empenyis empenyi empenyem empenyeu empenyin
imperfect empenyés empenyessis empenyés empenyéssim empenyéssiu empenyessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— empeny empenyi empenyem empenyeu empenyin
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.