ensofrar
Catalan
Pronunciation
Verb
ensofrar (first-person singular present ensofro, past participle ensofrat)
- (transitive) to sulfur
Conjugation
Conjugation of ensofrar (first conjugation)
| infinitive | ensofrar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | ensofrant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | ensofrat | ensofrada | |||||
| plural | ensofrats | ensofrades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | ensofro | ensofres | ensofra | ensofrem | ensofreu | ensofren | |
| imperfect | ensofrava | ensofraves | ensofrava | ensofràvem | ensofràveu | ensofraven | |
| future | ensofraré | ensofraràs | ensofrarà | ensofrarem | ensofrareu | ensofraran | |
| preterite | ensofrí | ensofrares | ensofrà | ensofràrem | ensofràreu | ensofraren | |
| conditional | ensofraria | ensofraries | ensofraria | ensofraríem | ensofraríeu | ensofrarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | ensofri | ensofris | ensofri | ensofrem | ensofreu | ensofrin | |
| imperfect | ensofrés | ensofressis | ensofrés | ensofréssim | ensofréssiu | ensofressin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | ensofra | ensofri | ensofrem | ensofreu | ensofrin | ||
Derived terms
- ensofrada
- ensoframent
Further reading
- “ensofrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.