escaure

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin *excadĕre. By surface analysis, es- +‎ caure.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /əsˈkaw.ɾə/

(Valencian) IPA^(key): /esˈkaw.ɾe/

Verb

escaure (first-person singular present escaic, past participle escaigut)

(intransitive) to suit (to be suitable or apt)
si escau ― if it's appropriate; if applicable

Synonym: convenir
(reflexive) to happen to be (somewhere) (to be at by chance)
(reflexive) to fall on (to occur on a particular day)

Conjugation

Conjugation of escaure (second conjugation, vowel stem with imperfect -ia)

person		singular			plural
infinitive			escaure
present participle			escaient
past participle				masculine		feminine
		singular		escaigut		escaiguda
		plural		escaiguts		escaigudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escaic	escaus	escau	escaiem	escaieu	escauen
	imperfect	esqueia	esqueies	esqueia	esquèiem	esquèieu	esqueien
	future	escauré	escauràs	escaurà	escaurem	escaureu	escauran
	preterite	escaiguí	escaigueres	escaigué	escaiguérem	escaiguéreu	escaigueren
	conditional	escauria	escauries	escauria	escauríem	escauríeu	escaurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	escaigui	escaiguis	escaigui	escaiguem	escaigueu	escaiguin
	imperfect	escaigués	escaiguessis	escaigués	escaiguéssim	escaiguéssiu	escaiguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	escau	escaigui	escaiguem	escaieu	escaiguin

Related terms

caure

Further reading

“escaure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.