esglaonar

Catalan

Etymology

From esglaó.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /əz.ɡlə.oˈna/

(Central) IPA^(key): /əz.ɡlə.uˈna/

(Valencian) IPA^(key): /ez.ɡla.oˈnaɾ/
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

esglaonar (first-person singular present esglaono, past participle esglaonat)

to place at intervals

Conjugation

Conjugation of esglaonar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			esglaonar
present participle			esglaonant
past participle				masculine		feminine
		singular		esglaonat		esglaonada
		plural		esglaonats		esglaonades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esglaono	esglaones	esglaona	esglaonem	esglaoneu	esglaonen
	imperfect	esglaonava	esglaonaves	esglaonava	esglaonàvem	esglaonàveu	esglaonaven
	future	esglaonaré	esglaonaràs	esglaonarà	esglaonarem	esglaonareu	esglaonaran
	preterite	esglaoní	esglaonares	esglaonà	esglaonàrem	esglaonàreu	esglaonaren
	conditional	esglaonaria	esglaonaries	esglaonaria	esglaonaríem	esglaonaríeu	esglaonarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esglaoni	esglaonis	esglaoni	esglaonem	esglaoneu	esglaonin
	imperfect	esglaonés	esglaonessis	esglaonés	esglaonéssim	esglaonéssiu	esglaonessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	esglaona	esglaoni	esglaonem	esglaoneu	esglaonin

Further reading

“esglaonar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.