esllavissar-se

Catalan

Etymology

From es- +‎ llau +‎ -ís +‎ -ar.

Verb

esllavissar-se (first-person singular present esllavisso, past participle esllavissat)

(reflexive) to fall apart, to crumble

Conjugation

Conjugation of esllavissar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			esllavissar
present participle			esllavissant
past participle				masculine		feminine
		singular		esllavissat		esllavissada
		plural		esllavissats		esllavissades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esllavisso	esllavisses	esllavissa	esllavissem	esllavisseu	esllavissen
	imperfect	esllavissava	esllavissaves	esllavissava	esllavissàvem	esllavissàveu	esllavissaven
	future	esllavissaré	esllavissaràs	esllavissarà	esllavissarem	esllavissareu	esllavissaran
	preterite	esllavissí	esllavissares	esllavissà	esllavissàrem	esllavissàreu	esllavissaren
	conditional	esllavissaria	esllavissaries	esllavissaria	esllavissaríem	esllavissaríeu	esllavissarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	esllavissi	esllavissis	esllavissi	esllavissem	esllavisseu	esllavissin
	imperfect	esllavissés	esllavissessis	esllavissés	esllavisséssim	esllavisséssiu	esllavissessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	esllavissa	esllavissi	esllavissem	esllavisseu	esllavissin

Derived terms

esllavissada

Further reading

“esllavissar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“esllavissar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“esllavissar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.