llau

From Latin latus.

llau m (plural llaos)

1. place
2. side

• allau

• (Balearic, Central, Valencian) IPA^(key): /ˈʎaw/
• Rhymes: -aw

Inherited from Latin lābem (“collapse”).

llau f (plural llaus)

1. avalanche

• esllavissar-se

Inherited from Latin laudem, with a change in gender.

llau m (plural llaus)

1. (archaic) praise

• “llau” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• “llau” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “llau”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “llau” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

From Middle Welsh lleu, from Proto-Celtic *luwā (compare Breton laou, Cornish low), from Proto-Indo-European *lewH- (compare English louse).

• (North Wales) IPA^(key): /ɬaɨ̯/
• (South Wales) IPA^(key): /ɬai̯/
• Rhymes: -aɨ̯

llau f pl (singulative lleuen)

1. lice

• llau'r offeiriad (“cleavers”)
• lleuog (“lousy”)