espatllar

Catalan

Etymology

Classically, experts relate it to espatlla ("shoulder"), with unclear shift in meaning. New theories postulate that it may be a phonetic variant of espanyar ("spoil", "break"), with the same meaning.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /əs.pəˈʎa/

(Central) IPA^(key): /əs.pəʎˈʎa/

(Valencian) IPA^(key): /es.palˈlaɾ/
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

espatllar (first-person singular present espatllo, past participle espatllat)

(transitive, also takes a reflexive pronoun) to spoil; break.
Synonym: malmetre

La ràdio no funciona, s'ha espatllat. ― The radio does not work, it's broken.

Conjugation

Conjugation of espatllar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			espatllar
present participle			espatllant
past participle				masculine		feminine
		singular		espatllat		espatllada
		plural		espatllats		espatllades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espatllo	espatlles	espatlla	espatllem	espatlleu	espatllen
	imperfect	espatllava	espatllaves	espatllava	espatllàvem	espatllàveu	espatllaven
	future	espatllaré	espatllaràs	espatllarà	espatllarem	espatllareu	espatllaran
	preterite	espatllí	espatllares	espatllà	espatllàrem	espatllàreu	espatllaren
	conditional	espatllaria	espatllaries	espatllaria	espatllaríem	espatllaríeu	espatllarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	espatlli	espatllis	espatlli	espatllem	espatlleu	espatllin
	imperfect	espatllés	espatllessis	espatllés	espatlléssim	espatlléssiu	espatllessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	espatlla	espatlli	espatllem	espatlleu	espatllin