fúmer

See also: fumer and fümer

Catalan

Etymology

Back-formation from fumut.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /ˈfu.mə/

(Valencian) IPA^(key): /ˈfu.meɾ/

Verb

fúmer (first-person singular present fumo, past participle fumut)

Euphemistic form of fotre.

Conjugation

Conjugation of fúmer (second conjugation)

person		singular			plural
infinitive			fúmer
present participle			fument
past participle				masculine		feminine
		singular		fumut		fumuda
		plural		fumuts		fumudes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	fumo	fums	fum	fumem	fumeu	fumen
	imperfect	fumia	fumies	fumia	fumíem	fumíeu	fumien
	future	fumeré	fumeràs	fumerà	fumerem	fumereu	fumeran
	preterite	fumí	fumeres	fumé	fumérem	fuméreu	fumeren
	conditional	fumeria	fumeries	fumeria	fumeríem	fumeríeu	fumerien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	fumi	fumis	fumi	fumem	fumeu	fumin
	imperfect	fumés	fumessis	fumés	fuméssim	fuméssiu	fumessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	fum	fumi	fumem	fumeu	fumin

Further reading

“fúmer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
“fúmer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“fúmer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.