lliurar

From Old Catalan liurar, from Latin līberāre, present active infinitive of līberō. Compare Occitan liurar, French livrer, Spanish librar.

• (Balearic, Central) IPA^(key): /ʎiwˈɾa/
• (Valencian) IPA^(key): /ʎiwˈɾaɾ/
• Rhymes: -a(ɾ)

lliurar (first-person singular present lliuro, past participle lliurat)

1. (transitive) to deliver, to hand over

   Synonym: entregar

2. (transitive) to submit, to subject [+ a (object) = to]
3. (reflexive) to subject oneself [+ a (object) = to], to indulge [+ a (object) = in]

   Synonym: abocar-se

   Era incapaç d'apassionar-se ni de lliurar-se a res.

   He was incapable of getting passionate about or abandoning himself to anything.

• lliurament

• lliure

• “lliurar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “lliurar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
• “lliurar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “lliurar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.