magencar

Catalan

Etymology

magenc +‎ -ar

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /mə.ʒəŋˈka/

(Valencian) IPA^(key): /ma.d͡ʒeŋˈkaɾ/

Verb

magencar (first-person singular present magenco, past participle magencat)

(intransitive) to hoe over, to till

Conjugation

Conjugation of magencar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			magencar
present participle			magencant
past participle				masculine		feminine
		singular		magencat		magencada
		plural		magencats		magencades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	magenco	magenques	magenca	magenquem	magenqueu	magenquen
	imperfect	magencava	magencaves	magencava	magencàvem	magencàveu	magencaven
	future	magencaré	magencaràs	magencarà	magencarem	magencareu	magencaran
	preterite	magenquí	magencares	magencà	magencàrem	magencàreu	magencaren
	conditional	magencaria	magencaries	magencaria	magencaríem	magencaríeu	magencarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	magenqui	magenquis	magenqui	magenquem	magenqueu	magenquin
	imperfect	magenqués	magenquessis	magenqués	magenquéssim	magenquéssiu	magenquessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	magenca	magenqui	magenquem	magenqueu	magenquin

Derived terms

remagencar

Further reading

“magencar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.