oferir

Catalan

Etymology

From Vulgar Latin *offerīre, from Latin offerre.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /o.fəˈɾi/

(Central) IPA^(key): /u.fəˈɾi/

(Valencian) IPA^(key): /o.feˈɾiɾ/

Verb

oferir (first-person singular present ofereixo, past participle ofert)

to offer

Conjugation

Conjugation of oferir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			oferir
present participle			oferint
past participle				masculine		feminine
		singular		ofert		oferta
		plural		oferts		ofertes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ofereixo	ofereixes	ofereix	oferim	oferiu	ofereixen
	imperfect	oferia	oferies	oferia	oferíem	oferíeu	oferien
	future	oferiré	oferiràs	oferirà	oferirem	oferireu	oferiran
	preterite	oferí	oferires	oferí	oferírem	oferíreu	oferiren
	conditional	oferiria	oferiries	oferiria	oferiríem	oferiríeu	oferirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	ofereixi	ofereixis	ofereixi	oferim	oferiu	ofereixin
	imperfect	oferís	oferissis	oferís	oferíssim	oferíssiu	oferissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	ofereix	ofereixi	oferim	oferiu	ofereixin

Derived terms

oferiment

Related terms

References

“oferir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“oferir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“oferir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“oferir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Middle French

Etymology

From Old French ofrir.

Verb

oferir

to offer

Descendants

French: offrir

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.