omplir
Catalan
Alternative forms
- emplir (western dialects)
Etymology
Inherited from Vulgar Latin *implīre, from Latin implēre with a change in conjugation.
Conjugation
Conjugation of omplir (third conjugation without -eix- infix)
| infinitive | omplir | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | omplint | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | omplert | omplerta | |||||
| plural | omplerts | omplertes | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | omplo | omples | omple | omplim | ompliu | omplen | |
| imperfect | omplia | omplies | omplia | omplíem | omplíeu | omplien | |
| future | ompliré | ompliràs | omplirà | omplirem | omplireu | ompliran | |
| preterite | omplí | omplires | omplí | omplírem | omplíreu | ompliren | |
| conditional | ompliria | ompliries | ompliria | ompliríem | ompliríeu | omplirien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | ompli | omplis | ompli | omplim | ompliu | omplin | |
| imperfect | omplís | omplissis | omplís | omplíssim | omplíssiu | omplissin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | omple | ompli | omplim | ompliu | omplin | ||
Synonyms
Further reading
- “omplir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “omplir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “omplir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “omplir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.