penyorar

Catalan

Etymology

From Latin pignorō, from pignus (“pledge”). Doublet of pignorar, a learned borrowing.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /pə.ɲoˈɾa/

(Central) IPA^(key): /pə.ɲuˈɾa/

(Valencian) IPA^(key): /pe.ɲoˈɾaɾ/

Verb

penyorar (first-person singular present penyoro, past participle penyorat)

(transitive) to fine (impose a fine upon)
Synonym: multar

Conjugation

Conjugation of penyorar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			penyorar
present participle			penyorant
past participle				masculine		feminine
		singular		penyorat		penyorada
		plural		penyorats		penyorades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	penyoro	penyores	penyora	penyorem	penyoreu	penyoren
	imperfect	penyorava	penyoraves	penyorava	penyoràvem	penyoràveu	penyoraven
	future	penyoraré	penyoraràs	penyorarà	penyorarem	penyorareu	penyoraran
	preterite	penyorí	penyorares	penyorà	penyoràrem	penyoràreu	penyoraren
	conditional	penyoraria	penyoraries	penyoraria	penyoraríem	penyoraríeu	penyorarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	penyori	penyoris	penyori	penyorem	penyoreu	penyorin
	imperfect	penyorés	penyoressis	penyorés	penyoréssim	penyoréssiu	penyoressin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	penyora	penyori	penyorem	penyoreu	penyorin

Derived terms

empenyorar
penyorada
penyorament

Further reading

“penyorar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.