presagiar
Catalan
    
    
Conjugation
    
Conjugation of presagiar (first conjugation)
| infinitive | presagiar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | presagiant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | presagiat | presagiada | |||||
| plural | presagiats | presagiades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | presagio | presagies | presagia | presagiem | presagieu | presagien | |
| imperfect | presagiava | presagiaves | presagiava | presagiàvem | presagiàveu | presagiaven | |
| future | presagiaré | presagiaràs | presagiarà | presagiarem | presagiareu | presagiaran | |
| preterite | presagií | presagiares | presagià | presagiàrem | presagiàreu | presagiaren | |
| conditional | presagiaria | presagiaries | presagiaria | presagiaríem | presagiaríeu | presagiarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè | nosaltres nós | vosaltres vós | ells/elles vostès | |
| present | presagiï | presagiïs | presagiï | presagiem | presagieu | presagiïn | |
| imperfect | presagiés | presagiessis | presagiés | presagiéssim | presagiéssiu | presagiessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós | vostès | |
| — | presagia | presagiï | presagiem | presagieu | presagiïn | ||
Related terms
    
Further reading
    
- “presagiar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “presagiar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
- “presagiar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “presagiar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Spanish
    
    
Pronunciation
    
- IPA(key): /pɾesaˈxjaɾ/ [pɾe.saˈxjaɾ]
- Rhymes: -aɾ
- Syllabification: pre‧sa‧giar
Verb
    
presagiar (first-person singular present presagio, first-person singular preterite presagié, past participle presagiado)
- (transitive) to presage
Conjugation
    
    Conjugation of presagiar (See Appendix:Spanish verbs)
    Selected combined forms of presagiar
These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
| with infinitive presagiar | |||||||
| dative | presagiarme | presagiarte | presagiarle, presagiarse | presagiarnos | presagiaros | presagiarles, presagiarse | |
| accusative | presagiarme | presagiarte | presagiarlo, presagiarla, presagiarse | presagiarnos | presagiaros | presagiarlos, presagiarlas, presagiarse | |
| with gerund presagiando | |||||||
| dative | presagiándome | presagiándote | presagiándole, presagiándose | presagiándonos | presagiándoos | presagiándoles, presagiándose | |
| accusative | presagiándome | presagiándote | presagiándolo, presagiándola, presagiándose | presagiándonos | presagiándoos | presagiándolos, presagiándolas, presagiándose | |
| with informal second-person singular tú imperative presagia | |||||||
| dative | preságiame | preságiate | preságiale | preságianos | not used | preságiales | |
| accusative | preságiame | preságiate | preságialo, preságiala | preságianos | not used | preságialos, preságialas | |
| with informal second-person singular vos imperative presagiá | |||||||
| dative | presagiame | presagiate | presagiale | presagianos | not used | presagiales | |
| accusative | presagiame | presagiate | presagialo, presagiala | presagianos | not used | presagialos, presagialas | |
| with formal second-person singular imperative presagie | |||||||
| dative | preságieme | not used | preságiele, preságiese | preságienos | not used | preságieles | |
| accusative | preságieme | not used | preságielo, preságiela, preságiese | preságienos | not used | preságielos, preságielas | |
| with first-person plural imperative presagiemos | |||||||
| dative | not used | presagiémoste | presagiémosle | presagiémonos | presagiémoos | presagiémosles | |
| accusative | not used | presagiémoste | presagiémoslo, presagiémosla | presagiémonos | presagiémoos | presagiémoslos, presagiémoslas | |
| with informal second-person plural imperative presagiad | |||||||
| dative | presagiadme | not used | presagiadle | presagiadnos | presagiaos | presagiadles | |
| accusative | presagiadme | not used | presagiadlo, presagiadla | presagiadnos | presagiaos | presagiadlos, presagiadlas | |
| with formal second-person plural imperative presagien | |||||||
| dative | preságienme | not used | preságienle | preságiennos | not used | preságienles, preságiense | |
| accusative | preságienme | not used | preságienlo, preságienla | preságiennos | not used | preságienlos, preságienlas, preságiense | |
Related terms
    
Further reading
    
- “presagiar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
    This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.