sagnar

Catalan

Etymology

From Old Catalan sagnar, from Latin sanguināre, a verb based on sanguis (“blood”). First attested in 1309.[1] Compare Occitan sagnar, French saigner, Spanish sangrar).

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /səɡˈna/

(Valencian) IPA^(key): /saɡˈnaɾ/

Verb

sagnar (first-person singular present sagno, past participle sagnat)

to bleed

Conjugation

Conjugation of sagnar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			sagnar
present participle			sagnant
past participle				masculine		feminine
		singular		sagnat		sagnada
		plural		sagnats		sagnades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sagno	sagnes	sagna	sagnem	sagneu	sagnen
	imperfect	sagnava	sagnaves	sagnava	sagnàvem	sagnàveu	sagnaven
	future	sagnaré	sagnaràs	sagnarà	sagnarem	sagnareu	sagnaran
	preterite	sagní	sagnares	sagnà	sagnàrem	sagnàreu	sagnaren
	conditional	sagnaria	sagnaries	sagnaria	sagnaríem	sagnaríeu	sagnarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	sagni	sagnis	sagni	sagnem	sagneu	sagnin
	imperfect	sagnés	sagnessis	sagnés	sagnéssim	sagnéssiu	sagnessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	sagna	sagni	sagnem	sagneu	sagnin

Related terms

sang

References

“sagnar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

Further reading

“sagnar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“sagnar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“sagnar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.