xopar
Catalan
Etymology
Probably from a Vulgar Latin *exsuppāre, from Late Latin suppa, of Germanic origin. First attested in 1617.[1]
Pronunciation
Conjugation
Conjugation of xopar (first conjugation)
| infinitive | xopar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | xopant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | xopat | xopada | |||||
| plural | xopats | xopades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | xopo | xopes | xopa | xopem | xopeu | xopen | |
| imperfect | xopava | xopaves | xopava | xopàvem | xopàveu | xopaven | |
| future | xoparé | xoparàs | xoparà | xoparem | xopareu | xoparan | |
| preterite | xopí | xopares | xopà | xopàrem | xopàreu | xoparen | |
| conditional | xoparia | xoparies | xoparia | xoparíem | xoparíeu | xoparien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | xopi | xopis | xopi | xopem | xopeu | xopin | |
| imperfect | xopés | xopessis | xopés | xopéssim | xopéssiu | xopessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | xopa | xopi | xopem | xopeu | xopin | ||
References
- “xopar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “xopar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “xopar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “xopar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.