xuclar
Catalan
Etymology
Probably from a Vulgar Latin *sūctulāre[1], from Latin suctus, from sūgō. Alternatively, of onomatopoetic origin. Compare Spanish chupar.
Conjugation
Conjugation of xuclar (first conjugation)
| infinitive | xuclar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | xuclant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | xuclat | xuclada | |||||
| plural | xuclats | xuclades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | xuclo | xucles | xucla | xuclem | xucleu | xuclen | |
| imperfect | xuclava | xuclaves | xuclava | xuclàvem | xuclàveu | xuclaven | |
| future | xuclaré | xuclaràs | xuclarà | xuclarem | xuclareu | xuclaran | |
| preterite | xuclí | xuclares | xuclà | xuclàrem | xuclàreu | xuclaren | |
| conditional | xuclaria | xuclaries | xuclaria | xuclaríem | xuclaríeu | xuclarien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | xucli | xuclis | xucli | xuclem | xucleu | xuclin | |
| imperfect | xuclés | xuclessis | xuclés | xucléssim | xucléssiu | xuclessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | xucla | xucli | xuclem | xucleu | xuclin | ||
References
- “xuclar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “xuclar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “xuclar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “xuclar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.