col·lar

See also: collar and Collar

Catalan

Etymology

Back-formation from col·lació.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /kolˈla/

(Central) IPA^(key): /kulˈla/

(Valencian) IPA^(key): /kolˈlaɾ/

Verb

col·lar (first-person singular present col·lo, past participle col·lat)

to collate, to bestow

Conjugation

Conjugation of col·lar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			col·lar
present participle			col·lant
past participle				masculine		feminine
		singular		col·lat		col·lada
		plural		col·lats		col·lades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	col·lo	col·les	col·la	col·lem	col·leu	col·len
	imperfect	col·lava	col·laves	col·lava	col·làvem	col·làveu	col·laven
	future	col·laré	col·laràs	col·larà	col·larem	col·lareu	col·laran
	preterite	col·lí	col·lares	col·là	col·làrem	col·làreu	col·laren
	conditional	col·laria	col·laries	col·laria	col·laríem	col·laríeu	col·larien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	col·li	col·lis	col·li	col·lem	col·leu	col·lin
	imperfect	col·lés	col·lessis	col·lés	col·léssim	col·léssiu	col·lessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	col·la	col·li	col·lem	col·leu	col·lin

Related terms

col·lació
col·lador

Further reading

“col·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“col·lar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.