desatendre

Catalan

Etymology

des- +‎ atendre

Verb

desatendre (first-person singular present desatenc, past participle desatès)

(transitive) to neglect (to fail to care for or attend to something)

Conjugation

Conjugation of desatendre (second conjugation with velar infix)

person		singular			plural
infinitive			desatendre
present participle			desatenent
past participle				masculine		feminine
		singular		desatès		desatesa
		plural		desatesos		desateses
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desatenc	desatens	desatén	desatenem	desateneu	desatenen
	imperfect	desatenia	desatenies	desatenia	desateníem	desateníeu	desatenien
	future	desatendré	desatendràs	desatendrà	desatendrem	desatendreu	desatendran
	preterite	desatenguí	desatengueres	desatengué	desatenguérem	desatenguéreu	desatengueren
	conditional	desatendria	desatendries	desatendria	desatendríem	desatendríeu	desatendrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desatengui	desatenguis	desatengui	desatenguem	desatengueu	desatenguin
	imperfect	desatengués	desatenguessis	desatengués	desatenguéssim	desatenguéssiu	desatenguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	desatén	desatengui	desatenguem	desateneu	desatenguin

Further reading

“desatendre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“desatendre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“desatendre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“desatendre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.