envesprir

en- +‎ vespre +‎ -ir

• (Balearic) IPA^(key): /əm.vəsˈpɾi/
• (Central) IPA^(key): /əm.bəsˈpɾi/
• (Valencian) IPA^(key): /em.vesˈpɾiɾ/

envesprir (first-person singular present envespreixo, past participle envesprit)

1. (intransitive) to grow dark, to dusk
   • 1938, Ferran Soldevila, Hores angleses:

     Quan el tren ha arrencat de Dover, s'envespria ràpidament. La boirina, molt suau, contribuïa a obscurir el paisatge; els túnels se succeïen. Després de tot el que he hagut d'escoltar aquests darrers dies sobre el clima anglès i la mancança de sol, em feia l'efecte que m'endinsava de mica en mica sota una volta fumosa i que ja no en tornaria a sortir fins a la primavera.

     When the train shot out of Dover, dusk fell rapidly. The mist, very light, contributed to dimming the landscape; one tunnel followed another. After everything that I'd heard over these past days about the English climate and the lack of sun, it had the effect that I was little by little entering a smoky vault and wouldn't come out again until spring.

• “envesprir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.