estrafer
Catalan
Verb
estrafer (first-person singular present estrafaig, past participle estrafet)
Conjugation
Conjugation of estrafer (second conjugation, irregular)
infinitive | estrafer | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | estrafent | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | estrafet | estrafeta | |||||
plural | estrafets | estrafetes | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | estrafaig | estrafàs | estrafà | estrafem | estrafeu | estrafan | |
imperfect | estrafeia | estrafeies | estrafeia | estrafèiem | estrafèieu | estrafeien | |
future | estrafaré | estrafaràs | estrafarà | estrafarem | estrafareu | estrafaran | |
preterite | estrafiu | estraferes | estraféu | estraférem | estraféreu | estraferen | |
conditional | estrafaria | estrafaries | estrafaria | estrafariem | estrafarieu | estrafarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | estrafaci | estrafacis | estrafaci | estrafem | estrafeu | estrafacin | |
imperfect | estrafés | estrafessis | estrafés | estraféssim | estraféssiu | estrafessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | estrafés | estrafaci | estrafem | estrafeu | estrafacin |
Further reading
- “estrafer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.