impel·lir

Catalan

Etymology

Learned borrowing from Latin impellō (“I push”).

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /im.pəlˈli/

(Valencian) IPA^(key): /im.pelˈliɾ/

Verb

impel·lir (first-person singular present impel·leixo, past participle impel·lit)

(transitive) to push, to shove
Synonym: empènyer
(transitive, figuratively) to impel, to drive
Synonyms: impulsar, incitar, estimular

Conjugation

Conjugation of impel·lir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			impel·lir
present participle			impel·lint
past participle				masculine		feminine
		singular		impel·lit		impel·lida
		plural		impel·lits		impel·lides
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	impel·leixo	impel·leixes	impel·leix	impel·lim	impel·liu	impel·leixen
	imperfect	impel·lia	impel·lies	impel·lia	impel·líem	impel·líeu	impel·lien
	future	impel·liré	impel·liràs	impel·lirà	impel·lirem	impel·lireu	impel·liran
	preterite	impel·lí	impel·lires	impel·lí	impel·lírem	impel·líreu	impel·liren
	conditional	impel·liria	impel·liries	impel·liria	impel·liríem	impel·liríeu	impel·lirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	impel·leixi	impel·leixis	impel·leixi	impel·lim	impel·liu	impel·leixin
	imperfect	impel·lís	impel·lissis	impel·lís	impel·líssim	impel·líssiu	impel·lissin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	impel·leix	impel·leixi	impel·lim	impel·liu	impel·leixin

Related terms

impel·lent
impuls

Further reading

“impel·lir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.