lladrar
Asturian
Conjugation
Conjugation of lladrar
Catalan
Etymology
Inherited from Old Catalan ladrar, from Latin latrō. First attested in the 14th century.[1]
Pronunciation
Conjugation
Conjugation of lladrar (first conjugation)
infinitive | lladrar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
present participle | lladrant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | lladrat | lladrada | |||||
plural | lladrats | lladrades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | lladro | lladres | lladra | lladrem | lladreu | lladren | |
imperfect | lladrava | lladraves | lladrava | lladràvem | lladràveu | lladraven | |
future | lladraré | lladraràs | lladrarà | lladrarem | lladrareu | lladraran | |
preterite | lladrí | lladrares | lladrà | lladràrem | lladràreu | lladraren | |
conditional | lladraria | lladraries | lladraria | lladraríem | lladraríeu | lladrarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | lladri | lladris | lladri | lladrem | lladreu | lladrin | |
imperfect | lladrés | lladressis | lladrés | lladréssim | lladréssiu | lladressin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
— | lladra | lladri | lladrem | lladreu | lladrin |
Derived terms
- lladradaire
- lladradissa
- lladrador
- lladrament
- lladruc
References
- “lladrar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
Further reading
- “lladrar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “lladrar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “lladrar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.