manumetre

See also: manumetré

Catalan

Etymology

From Latin manūmittere, from pre-Classical Latin manū ēmittere, literally ‘send out from one’s hand’.

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /mə.nuˈmə.tɾə/

(Central) IPA^(key): /mə.nuˈmɛ.tɾə/

(Valencian) IPA^(key): /ma.nuˈme.tɾe/

Verb

manumetre (first-person singular present manumeto, past participle manumès)

to manumit

Conjugation

Conjugation of manumetre (second conjugation)

person		singular			plural
infinitive			manumetre
present participle			manumetent
past participle				masculine		feminine
		singular		manumès		manumesa
		plural		manumesos		manumeses
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	manumeto	manumets	manumet	manumetem	manumeteu	manumeten
	imperfect	manumetia	manumeties	manumetia	manumetíem	manumetíeu	manumetien
	future	manumetré	manumetràs	manumetrà	manumetrem	manumetreu	manumetran
	preterite	manumetí	manumeteres	manumeté	manumetérem	manumetéreu	manumeteren
	conditional	manumetria	manumetries	manumetria	manumetríem	manumetríeu	manumetrien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	manumeti	manumetis	manumeti	manumetem	manumeteu	manumetin
	imperfect	manumetés	manumetessis	manumetés	manumetéssim	manumetéssiu	manumetessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	manumet	manumeti	manumetem	manumeteu	manumetin

Related terms

manumissió

Further reading

“manumetre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“manumetre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“manumetre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.