pol·luir
Catalan
Etymology
Learned borrowing from Latin polluō (“I defile”).
Pronunciation
Verb
pol·luir
- (transitive) to defile, to foul
- Synonym: embrutar
- (transitive) to pollute, to contaminate
- Synonym: contaminar
Conjugation
Conjugation of pol·luir (third conjugation with -eix- infix)
| infinitive | pol·luir | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| present participle | pol·luint | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | pol·luït | pol·luïda | |||||
| plural | pol·luïts | pol·luïdes | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | pol·lueixo | pol·lueixes | pol·lueix | pol·luïm | pol·luïu | pol·lueixen | |
| imperfect | pol·luïa | pol·luïes | pol·luïa | pol·luíem | pol·luíeu | pol·luïen | |
| future | pol·luiré | pol·luiràs | pol·luirà | pol·luirem | pol·luireu | pol·luiran | |
| preterite | pol·luí | pol·luïres | pol·luí | pol·luírem | pol·luíreu | pol·luïren | |
| conditional | pol·luiria | pol·luiries | pol·luiria | pol·luiríem | pol·luiríeu | pol·luirien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | pol·lueixi | pol·lueixis | pol·lueixi | pol·luïm | pol·luïu | pol·lueixin | |
| imperfect | pol·luís | pol·luïssis | pol·luís | pol·luíssim | pol·luíssiu | pol·luïssin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| — | pol·lueix | pol·lueixi | pol·luïm | pol·luïu | pol·lueixin | ||
Derived terms
- pol·luent
Related terms
Further reading
- “pol·luir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.