lluir

Catalan

Etymology

From Old Catalan luyr, from Vulgar Latin *lūcīre, from Latin lūcēre.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /ʎuˈi/

(Valencian) IPA^(key): /ʎuˈiɾ/
Rhymes: -i(ɾ)

Verb

lluir (first-person singular present lluo, past participle lluït)

to shine (to emit light)

Conjugation

Conjugation of lluir (third conjugation without -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			lluir
present participle			lluint
past participle				masculine		feminine
		singular		lluït		lluïda
		plural		lluïts		lluïdes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lluo	lluus	lluu	lluïm	lluïu	lluen
	imperfect	lluïa	lluïes	lluïa	lluíem	lluíeu	lluïen
	future	lluiré	lluiràs	lluirà	lluirem	lluireu	lluiran
	preterite	lluí	lluïres	lluí	lluírem	lluíreu	lluïren
	conditional	lluiria	lluiries	lluiria	lluiríem	lluiríeu	lluirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	lluï	lluïs	lluï	lluïm	lluïu	lluïn
	imperfect	lluís	lluïssis	lluís	lluíssim	lluíssiu	lluïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	lluu	lluï	lluïm	lluïu	lluïn

Verb

lluir (first-person singular present llueixo, past participle lluït)

(intransitive, figurative) to shine (to be successful or popular)
(intransitive) to be a star (person)
(transitive) to show, display
Synonym: exhibir

Conjugation

Conjugation of lluir (third conjugation with -eix- infix)

person		singular			plural
infinitive			lluir
present participle			lluint
past participle				masculine		feminine
		singular		lluït		lluïda
		plural		lluïts		lluïdes
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llueixo	llueixes	llueix	lluïm	lluïu	llueixen
	imperfect	lluïa	lluïes	lluïa	lluíem	lluíeu	lluïen
	future	lluiré	lluiràs	lluirà	lluirem	lluireu	lluiran
	preterite	lluí	lluïres	lluí	lluírem	lluíreu	lluïren
	conditional	lluiria	lluiries	lluiria	lluiríem	lluiríeu	lluirien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	llueixi	llueixis	llueixi	lluïm	lluïu	llueixin
	imperfect	lluís	lluïssis	lluís	lluíssim	lluíssiu	lluïssin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	llueix	llueixi	lluïm	lluïu	llueixin

Related terms

lluent
lluentar
lluentejar
lluentor
lluerna
lluïdera
lluïdesa
lluïment
lluïssor
lluït
llum

See also

brillar

Further reading

“lluir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“lluir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023
“lluir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“lluir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.