assotar

Catalan

Etymology

From assot +‎ -ar, attested from the 14th century.[1]

Pronunciation

(Balearic) IPA^(key): /ə.soˈta/

(Central) IPA^(key): /ə.suˈta/

(Valencian) IPA^(key): /a.soˈtaɾ/

Verb

assotar (first-person singular present assoto, past participle assotat)

(transitive) to flog, to flagellate
Synonym: flagel·lar

Conjugation

Conjugation of assotar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			assotar
present participle			assotant
past participle				masculine		feminine
		singular		assotat		assotada
		plural		assotats		assotades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	assoto	assotes	assota	assotem	assoteu	assoten
	imperfect	assotava	assotaves	assotava	assotàvem	assotàveu	assotaven
	future	assotaré	assotaràs	assotarà	assotarem	assotareu	assotaran
	preterite	assotí	assotares	assotà	assotàrem	assotàreu	assotaren
	conditional	assotaria	assotaries	assotaria	assotaríem	assotaríeu	assotarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	assoti	assotis	assoti	assotem	assoteu	assotin
	imperfect	assotés	assotessis	assotés	assotéssim	assotéssiu	assotessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	assota	assoti	assotem	assoteu	assotin

References

“assotar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

Further reading

“assotar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“assotar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“assotar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.