flagel·lar

Catalan

Etymology 1

From Latin flagellō, attested from the 13th century.[1]

Verb

flagel·lar (first-person singular present flagel·lo, past participle flagel·lat)

  1. (transitive) to flog, to flagellate
    Synonym: assotar
Conjugation
Conjugation of flagel·lar (first conjugation)
infinitive flagel·lar
present participle flagel·lant
past participle masculine feminine
singular flagel·lat flagel·lada
plural flagel·lats flagel·lades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present flagel·lo flagel·les flagel·la flagel·lem flagel·leu flagel·len
imperfect flagel·lava flagel·laves flagel·lava flagel·làvem flagel·làveu flagel·laven
future flagel·laré flagel·laràs flagel·larà flagel·larem flagel·lareu flagel·laran
preterite flagel·lí flagel·lares flagel·là flagel·làrem flagel·làreu flagel·laren
conditional flagel·laria flagel·laries flagel·laria flagel·laríem flagel·laríeu flagel·larien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present flagel·li flagel·lis flagel·li flagel·lem flagel·leu flagel·lin
imperfect flagel·lés flagel·lessis flagel·lés flagel·léssim flagel·léssiu flagel·lessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
— flagel·la flagel·li flagel·lem flagel·leu flagel·lin

Etymology 2

flagel (“flagellum”) +‎ -ar

Adjective

flagel·lar (masculine and feminine plural flagel·lars)

  1. flagellate (resembling a whip)

References
  1. “flagel·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.