badallar

Catalan

Etymology

From Late Latin bataclāre (“to yawn”). First attested in the 14th century.[1] Cognate with Occitan badalhar.

Pronunciation

(Balearic, Central) IPA^(key): /bə.dəˈʎa/

(Valencian) IPA^(key): /ba.daˈʎaɾ/

Verb

badallar (first-person singular present badallo, past participle badallat)

(intransitive) to yawn

Conjugation

Conjugation of badallar (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			badallar
present participle			badallant
past participle				masculine		feminine
		singular		badallat		badallada
		plural		badallats		badallades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	badallo	badalles	badalla	badallem	badalleu	badallen
	imperfect	badallava	badallaves	badallava	badallàvem	badallàveu	badallaven
	future	badallaré	badallaràs	badallarà	badallarem	badallareu	badallaran
	preterite	badallí	badallares	badallà	badallàrem	badallàreu	badallaren
	conditional	badallaria	badallaries	badallaria	badallaríem	badallaríeu	badallarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	badalli	badallis	badalli	badallem	badalleu	badallin
	imperfect	badallés	badallessis	badallés	badalléssim	badalléssiu	badallessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
imperative		—	badalla	badalli	badallem	badalleu	badallin

Related terms

badall (“yawn”)

References

“badallar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2023

Further reading

“badallar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“badallar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“badallar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.